Dv,
21/08/2015
"Vaig néixer pobre, he viscut pobre; moriré pobre i n'estic molt content. La pobresa m'ha fet fort i m'ha enriquit"Mn. Vicenç Fiol
Aquesta
reflexió d’en Vicenç deixa veure com era: pobre, senzill, humil,
sempre al costat dels pobres, dels febles, dels marginats, dels
exclosos. I un enamorat de Jesús de Natzaret.
En
Vicenç va néixer a la Jonquera el 12 d’agost de 1938. No va tenir
una infantesa fàcil. La seva família era molt pobra i, com a germà
gran, als vuit o nou anys va començar d’anar a bosc per ajudar el
pare a fer carbó i s’hi passava setmanes senceres. El mestre, que
el veia capacitat, en va parlar amb el rector i van aconseguir que
entrés al seminari.
Allà,
el seu caràcter bonhomiós i pacíficament rebel tampoc no li va fer
fàcil. Era un ocell de bosc i es sentia engabiat. Ja llavors va
establir contacte amb l’HOAC i la JOC i va començar de conèixer i
estimar el món obrer que, sempre, ha estat el seu món.
Enviat
com a vicari a Tordera va entrar en contacte amb els treballadors de
Fibracolor i, ran de l’acomiadament de més de setanta obrers en
Vicenç en parlà a l’homilia. La direcció de l’empresa es va
queixar al rector, el qual en va parlar amb el bisbe Cartañà i al
cap de pocs dies el van fer anar de vicari a Caldes de Malavella.
Després, enviat a la parròquia de Sant Pere de Figueres, va tornar
a tenir conflictes i el bisbe Jubany l’envià a França a
reflexionar. Allà va entrar en contacte amb el món dels capellans
obrers.
En
tornar, al cap d’un any, va ser vicari a Palafrugell. Després de
reflexionar-ho a fons amb el seu company Rossend Darnés, van anar a
dir al bisbe Jubany que volien ser capellans obrers. Jubany no ho
veia clar i els va dir que ho pensaria i els diria alguna cosa. Com
que passaven els mesos i no tenien resposta, van buscar feina i van
dir al bisbe que ja treballaven i que havien decidit viure del seu
sou i renunciar a la paga de capellà. En Vicenç va treballar en una
indústria del suro i en Rossend en feines agrícoles. Al cap d’un
temps els van confiar la parròquia de Regencós i allà van
demostrar que podien ser uns bons obrers i uns bons capellans alhora.
A més de la paga de l’estat també van renunciar a cobrar pels
serveis religiosos.
Al
cap de poc en Vicenç va anar a fer d’aprenent de pintor de cotxes
a un taller de la Bisbal. Quan el taller anava molt malament, amb
alguns treballadors, van muntar la Cooperativa Sant Cristòfol
dedicada a la reparació de cotxes. Va exercir aquest ofici més de
trenta anys, fins a la jubilació i des de llavors va viure de la
pensió.
El
1978 en Vicenç va ser nomenat rector d’Ullà. El 2008 li van
donar, també, les parròquies d’Albons, Bellcaire, Marenyà, la
Tallada i Tor. El 2010 va deixar la parròquia d’Ullà i va anar a
viure a Bellcaire.
Incansable,
en totes aquestes poblacions va promoure la vida associativa,
cultural i social i hi va participar activament. Sense oblidar les
tasques de capellà: visitar els malalts, parlar amb la gent gran, la
catequesi, ...
Com
a ocell de bosc que havia estat de petit, estimava profundament la
terra i va participar en accions per defensar-la. En destaca la
lluita pel tancament de la pedrera d’Ullà en la qual es va
implicar a fons.
A
partir de l’any 1972 va ser consiliari de grups d’HOAC, amb els
membres dels quals va establir llaços d’amistat molt profunds. Va
col·laborar habitualment amb el Secretariat Diocesà de Pastoral
Obrera.
Va
ser membre actiu, juntament amb en Rossend, del Col·lectiu de
Capellans Obrers dels Països Catalans, grup en què participà
activament juntament amb en Rossend. I, des de la seva jubilació,
col·laborà amb a Àkan, de Girona, i Dudal, de Torroella de
Montgrí, on va impartir classes de català a persones immigrades,
cosa que li permeté de conèixer a fons el món de la immigració.
El Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat, on pogué
conèixer el feminisme religiós i donar-hi suport. Justícia i Pau,
ACAT, l’Agenda Llatinoamericana...
Home
de fe i espiritualitat profundes va voler fer un seguiment radical de
l’evangeli. Va lluitar per una església més pobra, més oberta,
més propera al poble, amb més esperit de servei que no pas de
poder. Va ser impulsor i cofundador del Fòrum de Capellans Joan
Alsina de Girona, alguns dels documents del qual, no van ser entesos
per la jerarquia i, al cap i a la fi, pràcticament tot el que el
Fòrum va dir i demanar en aquells documents ara ho predica el papa
Francesc, pel qual en Vicenç sentia una profunda simpatia.
Algunes
frases d’en Vicenç que ajuden a entendre com pensava:
Com
a capellà obrer: “Va
costar molt ser reconeguts i acceptats per la part més conservadora
de l'Església.”
Anticlericalisme:
«És
paradoxal, però és l'Església mateixa que crea
l'anticlericalisme.»
Perquè
no volia cobrar de l’estat: «Que
encara avui l'Església depengui econòmicament de l'Estat és
escandalós. Llavors, amb quina llibertat poden fer una denúncia
profètica? No pot.»
Sobre
el Concili Vaticà II: «El
Vaticà II ens donava suport i ens va donar força.»
La
tasca del Fòrum Joan Alsina: «Neix
quan veiem que l'Església va cap al clericalisme. Naixem com una veu
crítica en una Església que hauria de ser plural.»«És una
constant en el Fòrum Joan Alsina reivindicar una Església pobra,
dialogant i en comunió amb els pobres. L'Evangeli és ple d'exemples
de suport als pobres, als malalts i als marginats. Aquests han de
tenir una atenció preferent.»
Les
exèquies d’en Vicenç es van fer segons les voluntats que havia
deixat escrites. La missa exequial, senzilla i sense fastuositat, va
ser celebrada per en Rossend, el seu company capellà obrer, assistit
per un altre capellà del Fòrum. L’església d’Ullà, molt gran,
va quedar petita i moltes persones no hi van poder entrar. Les
persones que van parlar van ressaltar la seva gran humanitat, la
bondat que desprenia, el seu treball constant en favor dels més
desafavorits. I també la seva cultura que abastava la literatura, la
poesia, la música, el cinema, així com els seus coneixements
teològics i d’espiritualitat.
Un
dels amics va dir: “Eres home de la TERRA, ocell de bosc, estimaves
per damunt de tot la llibertat, la justícia, la solidaritat, la pau
i la crítica argumentada, no d’una manera teòrica sinó
reflectida en el POBLE. Per tot plegat i per moltes altres coses que
ens deixem, moltes i moltes gràcies.”
I
jo he d’acabar dient: gràcies, Vicenç de tot el que hem rebut de
tu, del teu acolliment, del teu suport, de la teva amistat
incondicional.
Xavier
Merino
Nota complementària
En redactar l’article amb pressa i sense prou coneixement d’algun
tema, hi han sortit alguns errors o imprecisions:
. en Vicenç i en Sendo no van parlar amb el bisbe Jubany fins que ja tenien feina.
. en Vicenç va estar molt poc temps a la fàbrica de suro, mentre que en Rossend hi va treballar 23 anys. Després, treballà dos anys en una indústria química i, posteriorment, al sector agrícola.
. l’any 1971 van anar a viure tots dos a Regencós. En Vicenç n’era rector, mentre que en Sendo en va ser d’Esclanyà.
. la cooperativa no es va muntar perquè el taller on treballava en Vicenç anés malament econòmicament. Va ser una experiència cooperativista que van impulsar ell i un altre company. La cooperativa va reeixir en l’aspecte econòmic, però no en el cooperatiu.
. en Vicenç i en Sendo no van parlar amb el bisbe Jubany fins que ja tenien feina.
. en Vicenç va estar molt poc temps a la fàbrica de suro, mentre que en Rossend hi va treballar 23 anys. Després, treballà dos anys en una indústria química i, posteriorment, al sector agrícola.
. l’any 1971 van anar a viure tots dos a Regencós. En Vicenç n’era rector, mentre que en Sendo en va ser d’Esclanyà.
. la cooperativa no es va muntar perquè el taller on treballava en Vicenç anés malament econòmicament. Va ser una experiència cooperativista que van impulsar ell i un altre company. La cooperativa va reeixir en l’aspecte econòmic, però no en el cooperatiu.
