 |
| Cal anar més enllà de tenir cura de la natura |
En un article anterior vaig parlar de l´ecologia integral, tema de l´Agenda Llatinoamericana 2017. Parlava sobretot de l´Agenda i ara voldria explicar breument què és l´ecologia integral.
L´ecologia ambientalista, la més estesa i practicada fins ara, és com un apagafocs que vol resoldre o minimitzar problemes localitzats, com evitar el pas d´una carretera per un espai natural concret, fer que una línia d´alta tensió es construeixi soterrada, lluitar perquè un espai sigui declarat parc natural o espai natural protegit,... Fa poques setmanes diverses persones de les nostres comarques foren condemnades a penes de presó per accions contra la MAT. Aquest tipus d´ecologia no va a les causes dels problemes però continua sent necessària. Podríem dir-ne que és una actitud incompleta però que cal que no cessi.
L´ecologia integral és una actitud ecològica radical que vol lluitar per un canvi de les idees profundes que sostenen la civilització actual i configuren la nostra relació amb la natura, relació que ens ha portat a la situació actual que frega el desastre i ens pot portar a una catàstrofe. L´ecologia integral qüestiona tota una sèrie d´aspectes del nostre món: la importància absoluta que tenen els problemes econòmico-materials; la possibilitat d´un creixement sostingut i il·limitat; la creença que la tecnologia podrà resoldre tots els problemes; un sistema econòmic que no quantifica ni valora els costos ecològics; la gran ignorància sobre la complexitat de la vida, la sacralitat de la matèria i la força espiritual de l´univers.
Aquest paradigma, que té arrels filosòfiques i religioses, ha portat la humanitat a estar en guerra contra la natura, la biodiversitat, els boscos, els rius, els oceans, l´atmosfera.
L´actitud ecològica integral demana anar més enllà de tenir cura de la natura (no malversar, estalviar, reutilitzar, reciclar, calcular els costos ecològics). Cal redescobrir la natura i considerar-la el nostre àmbit de pertinença, el nostre nínxol biològic; veure-la com un camí de desenvolupament i com un camí espiritual; com a revelació major per a nosaltres. És una nova manera d´entendre no tan sols el cosmos, sinó de veure´ns nosaltres mateixos dintre del cosmos. És un nou paradigma, una visió nova holística, no antropocèntrica. És mirar-nos des del tot (natura) i no des de la part (ésser humà), I creure en la primacia del tot sobre la part. Els humans, necessitem la natura per subsistir. La natura, en canvi, pot subsistir sense la humanitat.
No n´hi ha prou de tenir cura del planeta per interès, per motius econòmics o perquè la humanitat està amenaçada i volem evitar la catàstrofe que, segons molts indicis, s´apropa. Si volem ser capaços de retornar a la nostra casa comuna, la natura, de la qual ens vam auto exiliar, cal que ens plantegem una reconversió radical dels nostres estils de vida, de la nostra mentalitat i, fins i tot, de la nostra espiritualitat.
Arribar a descobrir l´ecologia integral vol dir captar aquests motius més profunds, els que van a l´arrel, i descobrir l´ecologia com a camí integral de saviesa per a la realització personal, social i espiritual. Amb l'ecologia integral podrem viure en plenitud, harmònicament, en comunió amb tot el que existeix.
Per fer aquest escrit n´he utilitzat un de l´Agenda 2017 i n´he extret la informació. També disposem de l'encíclica Laudato Si, del Papa Francesc i de diverses publicacions que han anat sortint els darrers mesos. Tornaré a escriure sobre aquest tema.
DIARI DE GIRONA – 5 de març de 2017
