El Dret d’Asil: un Dret Humà universal i ineludible - Càritas Diocesana de Girona i Justícia i Pau Girona

Justícia i Pau i Càritas Diocesana de Girona rebutgen l’acord entre la Unió Europea i Turquia per retornar els refugiats.

Comunicat. 12/03/2016

Foto de Freedom House

​Dilluns passat vam conèixer amb consternació un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans: la Unió Europea ha decidit destinar una partida extraordinària de 3.000 milions d’euros i d’altres contrapartides al govern turc amb l’objectiu principal de mantenir els refugiats fora de les fronteres comunitàries​. L’acord també contempla la devolució individual i col∙lectiva de persones refugiades que ja es troben en territori europeu cap a Turquia. Mentrestant, les converses de pau s’ajornen i es dilaten. Espanya continua venent armes a l’Aràbia Saudita i alimenta d’aquesta manera els conflictes bèl∙lics responsables de la crisi dels refugiats actual. Les empreses armamentístiques espanyoles hi han destinat el 26% del total d’exportacions des del 2010, amb un volum de negoci que supera els 1.200 milions d’euros i que contrasta de manera evident amb les xifres d’atenció a les persones refugiades: l’estat espanyol només ha acollit de manera oficial 8 persones de Síria, de les 16.000 a les que s’havia compromès.

Però els moviments massius de persones cap a Europa no són exclusius de l’Orient Mitjà. Anna Serra, Responsable d’Immigració i Refugiats de Creu Roja de Girona, ha constatat un increment notable d’atenció a les persones refugiades de procedències molt diverses. Si l’any 2010 l’entitat va atendre només 5 persones en aquesta situació, durant el 2015 els casos han augmentat fins a 1.633. La majoria d’aquestes persones, assegura Serra, arriben a casa nostra pels seus propis mitjans, fugint de conflictes armats com els de Mali i Ucraïna, però també per motius socioeconòmics com el cas de les persones d’Hondures.

Justícia i Pau, Càritas Diocesana de Girona, Creu Roja i altres entitats gironines fa temps que alerten d’aquesta realitat. El passat 10 de desembre, aniversari dels Drets Humans, Justícia i Pau va va organitzar amb altres entitats una taula rodona per reivindicar el Dret d’Asil davant la crisi dels refugiats a Europa. Tres mesos després, a banda de l’acord entre la UE i Turquia que denunciem en aquest document, el panorama és encara més desolador. Europa està mostrant la seva cara més insolidària:

● Les persones refugiades continuen posant la vida en risc per arribar al nostre continent i molts moren en l’intent. Durant l’any 2015 han mort 3.770 persones al mar Mediterrani, sense comptar les desaparegudes.

● Per a les persones que aconsegueixen arribar, cada frontera és un mur més alt a saltar. Eslovàquia, Hongria i Polònia només deixen entrar refugiats cristians.

● Europa paga països veïns com Turquia perquè es quedin les persones refugiades i no les deixin accedir a Europa. Es pressiona Grècia per tal que segelli millor les seves fronteres. L’OTAN mobilitza les fragates de guerra per evitar que arribin a les nostres costes.

● Dinamarca, Suïssa i Suècia han aprovat la confiscació dels béns dels refugiats amb la idea de sufragar­-ne l’estada

● Les persones refugiades són retingudes en camps, en situacions indignes, o en algunes ciutats d’on no poden sortir, impedint­ne el reagrupament familiar, o se les trasllada a paratges allunyats de la població autòctona i se les identifica amb una polsera, recordant pràctiques d’altres temps.

● Suècia canvia lleis que dificulten un projecte de futur estable.

● Europa atribueix als refugiats els efectes del fenomen terrorista i de la inseguretat a ciutats

● La manca de vies segures de mobilitat els aboquen a caure en mans de màfies. Segons Europol s'ha perdut la pista de 10.000 menors refugiats arribats a Europa

Davant d’aquesta situació, Justícia i Pau de Girona i Càritas Diocesana de Girona volem manifestar que:

● No es tracta d’una emergència ni d’una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la Unió Europea, centrada en el control de fluxos i en l’externalització de fronteres. No hem d’oblidar que els majors fluxos de persones no afecten Europa sinó d’altres països (Líban, Turquia) amb menys extensió, població i recursos que la Unió Europea.

● Aquestes mesures equivocades afecten les persones que busquen protecció internacional fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes són persones que fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima i emparada per la legislació internacional. Hem de denunciar que hem passat de considerar els refugiats com el que són, refugiats, a considerar­los com a immigrants il∙legals.

● La fórmula ha de ser la de l’hospitalitat, l’acollida de les persones, i el respecte i reconeixement de la seva dignitat: són persones migrants, però per damunt de tot persones com nosaltres, subjectes de drets.

● Juntament amb l’acollida cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments:

● Frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció, el comerç d’armes.
● Augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països de la Unió Europea fins a assolir el 0’7% del PIB
● Reduir significativament la despesa militar (1’8 trilions de dòlars en conjunt)
● Abordar radicalment las causes del tràfic de persones, considerant­-les com a víctimes d’un delicte, donant­los respostes eficaces i tractaments adequats.

● És urgent transformar el repte que ens planteja aquesta situació en una oportunitat.

En paraules del Papa Francesc: Exhorto els països a una generosa obertura que, per comptes de tenir por de la destrucció de la identitat local, sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Quina bellesa

tenen les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren les persones nouvingudes, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament.

● Ens adherim al que han exposat aquesta setmana els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions que denunciaven que “darrera aquests fluxes migratoris, en continu augment, està sempre la inhumanitat d’un sistema econòmic injust, en que preval el lucre sobre la dignitat de la persona i el bé comú”. I també ens adherim al manifest de les entitats d’Església a nivell estatal (Confer, Cáritas espanyola, Justicia

i Pau i Jesuïtes), que en el mateix sentit i en relació a l’acord de la Unió Europea venien a “denunciar un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans”.

Per això instem

● Els països rics, i de manera molt particular els de la Unió Europea, que aportin urgentment la contribució justa estipulada.

● Els estats membres de la Unió Europea que defensin la Convenció de Ginebra i s’atenguin als valors proclamats en les seves constitucions.

● Els estats membres de les Nacions Unides que pressionin el govern sirià fent complir les resolucions del Consell de Seguretat, atenent la situació d’emergència humanitària, fent respectar els drets humans i suspenent les transferències d’armes.

● Respectar l'Estatut del Refugiat i adequar la llei a la realitat actual.

Cadascú de nosaltres a no mirar cap una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres drets són iguals als de les persones que fa anys malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l’acord amb Turquia, que condemna tots aquests éssers humans –dones i nens majoritàriament­ a veure truncats els seus anhels de llibertat.

Com sempre, la mobilització és important. Us animem a participar a participar dels actes programats per a dir NO a l’actual situació i a la passivitat dels governs de la Unió Europea:

En concret :

● A participar de les campanyes de rebuig a l’acord, encara per ratificar, entre la Unió Europea i Turquia.

● A la manifestació que el proper dissabte dia 19 de març, Dia Internacional contra el

Racisme i la Xenofòbia que tindrà lloc a Barcelona.

En relació amb la guerra a Síria - Comunicat de Justicia y Paz

En ocasió dels greus successos de guerra que tenen lloc a Síria, la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya vol manifestar:

1.     L'horror i la indignació per la utilització d'armes químiques en el conflicte, que han produït la mort de centenars de persones, majoritàriament entre la població civil. En cas de confirmar-se aquest fet, absolutament inadmissible, considerem que es tracta de crims de guerra gravíssims, l'autoria i les circumstàncies dels quals han de ser investigats per organismes independents, i els responsables dels quals hauran de ser jutjats per tribunals de justícia imparcials o pel Tribunal Penal Internacional.
2.     La Comunitat Internacional no pot admetre aquests crims i ha de prendre totes les mesures polítiques, jurídiques i diplomàtiques necessàries per evitar la seva repetició i assegurar el càstig dels responsables, a més de treballar per a la resolució del conflicte. No obstant això, considerem un greu error respondre mitjançant el bombardeig o atac armat – de conseqüències imprevisibles – a un dels contendents, ja que aquest atac ocasionarà més víctimes innocents i l'empitjorament de la situació. Demanem al Govern espanyol que no col·labori ni recolzi cap actuació en aquest sentit.
3.     Igualment, volem manifestar la nostra profunda tristesa per la magnitud de la mortalitat i la destrucció que està generant aquest tràgic conflicte, així com la nostra solidaritat i oració pel sofriment de totes les víctimes. Demanem a les parts enfrontades i actors implicats que cessin immediatament les hostilitats i s'esforcin per aconseguir una pau justa mitjançant el diàleg. En aquest sentit, unim la nostra veu a la del Papa Francesc, que ha exhortat la Comunitat Internacional "a fer tots els esforços per promoure sense vacil·lacions les iniciatives de pau" a Síria. "L'ús de la violència no porta la pau. La guerra crida a la guerra. La violència crida a la violència", va assenyalar i, per això, ens unim a la seva convocatòria per celebrar, el proper 7 de setembre, una jornada de dejuni i d'oració per la pau en aquest país.

    Madrid, 2 de setembre de 2013

MANIFEST CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS I EN ESPECIAL DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA - Xarxa de Lluita pels Drets Socials

En el context actual de negació i vulneració continuada de drets socials bàsics com són el treball, l'educació, la sanitat, les prestacions socials o l’habitatge per part d’un govern submís als dictats de la banca i les grans corporacions que imposa polítiques retrògrades que ataquen de manera premeditada a la ciutadania, les entitats sotasignats volem manifestar que:

S’està produint des de fa temps un atac explícit a qualsevol expressió ciutadana que critiqui o posi en qüestió les polítiques elitistes i excloents del Govern i les retallades als drets socials. Aquests dies, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a la que donem tot el nostre suport incondicional per la seva continuada, ferma i pacífica tasca en favor del dret universal a un habitatge digne, està essent especialment desacreditada i desqualificada per part de diferents representants de la dreta que han arribat, de manera barroera, a relacionar-la amb el terrorisme.

Òbviament, la violència no es genera en voler mantenir els drets constitucionals bàsics sinó en deixar famílies sense llar prioritzant el salvament del sistema financer amb els nostres diners, en retrocedir en drets laborals de manera imposada i unilateral, en voler desacreditar aquells que lluiten per una societat més justa o en la repressió de tota mena que es practica amb les classes populars.

Per tot això, exigim que es deixi de difamar les persones que representen aquests moviments socials, com a estratègia per a desacreditar-los. Recordem que, és el poble, i no els mercats, qui té la sobirania i la veu i qui ha de tenir realment el poder. Només reclamem allò que ens pertany.

Girona, març de 2013

CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DE LA PAH I LA SEVA PORTAVEU - Manifest

Barcelona, 26 de març de 2013

La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona, juntament amb l'Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC), Justícia i Pau, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l'Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH) i la UGT de Catalunya han tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació de les declaracions de la Delegada del Govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, que ha vinculat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la seva portaveu, Ada Colau, amb "grups filoetarres o proetarres".

 Aquestes declaracions es produeixen en un context on certs membres d’aquesta plataforma ciutadana han estat víctimes de greus desqualificacions injurioses, vexacions, insults i fins i tot amenaces de mort que desborden clarament el dret a la crítica i la llibertat d’expressió reconegut en l’article 20 de la Constitució. I més, quan com és el cas, són proferides amb amplia publicitat des de certs mitjans de premsa o xarxes socials.

 Les entitats esmentades consideren que aquestes actuacions comporten una vulneració del dret a l’honor i la fama reconegut en l’article 18.1 de la Constitució de les persones afectades. A més, suposen una manifestació de menyspreu i descrèdit absolutament contràries a l’ordenament jurídic espanyol que pretén impedir que els ciutadans exerceixin el seu legítim dret de protesta.

 D’altra banda, les entitats esmentades consideren que utilitzar la qüestió terrorista per desqualificar els activistes dels drets humans i els afectats per les hipoteques resulta una actitud frívola i absolutament perillosa. En primer lloc, perquè banalitza un fenomen que ha causat molt de sofriment a la societat en general i, en particular, a les víctimes directes que l’han patit. En segon lloc, perquè es fa servir contra persones que han rebutjat clarament els postulats d’ETA, donant mostres públiques del seu pacifisme i de la seva aposta per la no violència. Finalment, perquè desconeix la dramàtica situació de milers de famílies desnonades, víctimes d’abusos condemnats per tribunals europeus, i que en canvi no han rebut cap resposta concreta per part de les institucions públiques.

 Les entitats esmentades consideren, per aquest motiu, que s’han d’aturar immediatament els atacs indiscriminats dirigits envers la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la seva portaveu, Ada Colau. En cas contrari, s’estarà acceptant una deriva perillosa, que en un moment de crisi i d’ajustos severs, comportaria una inadmissible criminalització preventiva de la protesta ciutadana i la desnaturalització de drets fonamentals per a la existència d’una societat democràtica.

 Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona

Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC)

Justícia i Pau

Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC

Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de Barcelona

Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH)

UGT de Catalunya

Comunicat de suport al bisbe Pere Casaldàliga i de denuncia a les amenaces que atempten a la seva vida, per defensar la “causa indígena” . El bisbe Pere dóna suport al dret a la terra de Marâiwatsédé, dels indis xavantes - Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

Degut a les amenaces que esta rebent el Bisbe Pere Casaldàliga de Sâo Félix d’Araguaia (Brasil), pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als Xavantes.

I degut al clima de violència creixent a la zona, al acostar-se les dates d’aquest més de desembre en que, els terratinents i els colons que van ocupar les terres,  seran desallotjats per donar compliment a l’ordre ministerial que des de fa 20 anys està pendent de compliment.

El Bisbe Pere, ha estat aconsellat  per la Policia Federal a sortir de Sâo Félix do Araguaia,  per donar compliment al mandat de salvaguarda de la seva vida, degut a les repetides amenaces que està rebent.

Aquest mateix matí el Bisbe Pere ha sortit en avió, escoltat per la policia.

Fem aquesta denuncia a la societat, als Moviments solidaris i a la Comunitat Internacional perquè vetlli, perquè sigui reconegut internacionalment el Dret Indígena de la terra, i es salvaguardi i es supervisi el retorn de la terra Xavante.

Ens sentim plenament identificats amb la defensa que des de sempre ha fet el Bisbe Pere i  la Prelazia de Sâo Félix de la "causa indígena", i apostem per l’acció pacifica de la justícia en aquesta causa local que ens afecta globalment.

Barcelona,  9 de desembre de 2012

L'ELIMINACIÓ DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA DE LES PERSONES ESTRANGERES SENSE AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA

Comunicat de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants entorn l’eliminació del dret a l’assistència sanitària a les persones estrangeres sense autorització de residència

En relació al Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol amb el qual s’introdueixen diferents modificacions legislatives en l’assistència pública sanitària, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants vol fer públiques les seves consideracions al respecte:

1. L’esmentat Decret Llei, entre moltes altres mesures que no són objecte de la nostra atenció aquí, elimina del dret a l’assistència sanitària a les persones estrangeres sense autorització de residència a l’Estat espanyol, un dret reconegut fins ara per la Llei d’Estrangeria. L’assistència ja només es mantindrà en els casos d’urgència per accident o malaltia fins l’alta mèdica, dones embarassades i menors de 18 anys.

2. Des del nostre punt de vista, aquesta mesura, de dubtosa constitucionalitat, representa una greu i inacceptable involució en matèria de drets humans, al restringir greument el dret a la protecció de la salut i a l’assistència mèdica de les persones afectades, reconegut en l’art. 25.1 de la Declaració Universal del Drets Humans, posant també en perill el seu dret a la vida i menyspreant la seva dignitat humana. Alhora, comportarà un factor d’inseguretat i exclusió social per a aquests col·lectius, fet que s’afegeix a la creixent precarietat que ja pateixen, enviant un missatge populista i molt perillós d’estigmatització dels estrangers.

3. Al nostre parer, aquesta mesura no es pot justificar per la intenció de reduir el dèficit públic, atès que l’estalvi econòmic que representa en el conjunt del pressupost sanitari és mínim. Al contrari, és més que probable que, en molts casos, el fet de no prestar l’assistència mèdica oportuna generarà posteriorment un cost econòmic superior, quan moltes patologies acabin derivant en malaltia greu. A més a més, això pot contribuir a col·lapsar els serveis d’urgències. Tampoc no es pot justificar pel fet que existeixin casos de frau en la utilització dels serveis de salut per part d’algunes persones estrangeres (“turisme sanitari”). En tot cas, calen mesures per evitar o reduir el frau que es pugui produir, en comptes d’eliminar l’assistència de forma generalitzada a tot un col·lectiu.

4. Des del nostre punt de vista, aquesta mesura s’integra en una tendència preocupant de polítiques que, en l’actual context de crisi econòmica, perjudiquen especialment als col·lectius socials més vulnerables i que debiliten greument l’Estat del benestar o Estat social. Aquesta forma d’Estat és una conquesta irrenunciable de justícia social, que Europa hauria de mantenir i reivindicar com a model de referència global.

5. Per tot això, instem el Govern espanyol a rectificar aquesta mesura i a continuar oferint assistència mèdica a tota persona que ho necessiti. Com recorda contínuament l’Església, “qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots en qualsevol situació” (Benet XVI, Caritas in Veritate, 65). Comprenem l’exigència de reduir el dèficit públic, però entenem que existeixen altres polítiques que poden obtenir els mateixos resultats sense posar en perill prestacions tan essencials com són l’educació bàsica i l’atenció sanitària universals i gratuïtes. La reducció del dèficit es pot aconseguir amb la racionalització de la despesa pública en diferents aspectes: la disminució de l’enorme despesa militar espanyola; la lluita més activa contra totes les formes de corrupció, d’abús dels serveis públics i de frau fiscal; la millora en la gestió i l’ús més responsable dels serveis públics; i un repartiment més equitatiu de les càrregues públiques en funció dels nivells de renda, entre d’altres.


Barcelona, 3 de maig de 2012


ACO, Caritas, Cintra-Benallar, Con Vi Vim, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, Delegació de Pastoral Obrera de Barcelona, Delegació de Pastoral Social de Barcelona, Ekumene, Fundació Escola Cristiana, Fundació Migra-Studium, Goac-Hoac, Grup de Juristes Roda Ventura, Joc, Justícia i Pau, Interculturalitat i Convivència, Parròquia de Santa Maria del Pi, Pastoral Amb Immigrants (PAI), Religioses en Barris, Unió de Religiosos De Catalunya (URC), Bayt-Al-Thaqafa, Iniciatives Solidàries, Fundació La Salut Alta, i Comunitats de Vida Cristiana.