El metge de Lampedusa - Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona

El 14 d'octubre vaig assistir, al Teatre de Salt, a l'estrena d'aquesta obra fonamentada en el llibre de memòries Llàgrimes de sal, del metge de Lampedusa. La interpretació de Xicu Masó va ser magistral.

Pietro Bartolo és el metge de Lampedusa, l'únic que hi és permanentment. Hi va néixer el 10 de febrer de 1956, en una família de pescadors. Després d'estudiar medicina va retornar a l'illa i atén en primera instància els migrants i refugiats que hi arriben.

El mes de març passat va sortir la traducció del seu llibre Llàgrimes de sal, que és la memòria dels gairebé trenta anys dedicats a atendre els habitants de l'illa i les persones que hi arriben per mar fugint de la fam o de la violència.

Metge i ginecòleg es va sentir responsable d'atendre els seus conciutadans i això el mogué a retornar a Lampedusa quan l'arribada de refugiats encara era molt esporàdica. Calcula que durant aquests anys ha examinat més de 250.000 persones portades pel mar.

La llei del mar, practicada pels pescadors de l'illa, obliga a socórrer i salvar qualsevol persona que estigui en risc d'ofegar-se. Lampedusa, Porta d'Europa, acull totes aquelles persones que creuen que en passar aquesta porta estaran salvats. Tot i que la legislació actual prohibeix d'ajudar aquestes persones els pescadors de l'illa continuen rescatant-les i les porten a terra ferma on, d'entrada, són examinats per Pietro Bartolo.

L'obra és un projecte de Xicu Masó que es va sentir colpit en llegir una entrevista amb Bartolo i, posteriorment, el llibre Llàgrimes de sal. Exposa diversos casos reals, corprenedors, extrets del llibre i ho fa amb naturalitat, sense convertir el metge en un heroi mític ni treure-li cap mèrit; el veu com una persona normal que se sent responsable èticament.

Bartolo diu que durant aquests anys ha anat canviant el lloc de procedència dels refugiats i els mitjans amb què arriben. Abans eren petits grups i ara són grups nombrosos. «L'únic que no ha canviat és que segueixen naufragant i morint; i cada vegada més. Això és el més greu i el més inhumà. La indiferència dels polítics en relació amb aquest fenomen fa ràbia», diu Bartolo.

També explica que cada dia anota els noms de les persones que ha atès i fa un resum de la conversa i com els ha ajudat. El primer que fa, quan arriben, és donar-los la mà, demanar-los el nom i fer-los explicar la seva fugida i guarda tota la informació en un fitxer informàtic. Creu que els immigrants i refugiats no són una xifra, són persones amb un nom i una història, generalment dramàtica, cadascuna.

És greu, molt greu, que la UE gasti diners a impedir l'arribada d'aquestes persones. Bartolo creu que s'hauria d'actuar als països d'origen per evitar que n'hagin de fugir per la gana, la misèria, la violència, ... Què fa Europa en aquest sentit? Recordem l'exclamació del papa Francesc en la seva primera visita a l'illa: « Vergogna, vergogna!».

Què fa Espanya? El 28 de setembre, Girona Acull, en un acte a la plaça Miquel Santaló, denunciava que dels 17.337 refugiats que Espanya s'havia compromès a acollir en dos anys, n'ha acollit 1.257. Bartolo diu que els migrants i refugiats que van arribar l'any passat representen un 1x1.500 de la població, una xifra que s'hauria de poder atendre sense gaires problemes.

No sóc crític teatral però puc dir que l'obra em va colpir profundament i em va semblar molt apropiada per conscienciar les persones que encara no n'estan o bé que desconeixen el problema. I, també, totes aquelles que encara no ens hem sensibilitzat prou.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/26/metge-lampedusa/875340.html

CAL UN CANVI EN LA POLÍTICA MIGRATÒRIA - Nota de premsa de Justícia i Pau

EL CONTROL I LA POR NO FUNCIONEN

Justícia i Pau , Càritas i CONFER  diuen 

NO a la política de la por, 

SI a la política de la integració, l'acollida i 

el desenvolupament dels pobles.

 Els sagnants i inhumans esdeveniments dels quals som testimonis a la Frontera Est (Sèrbia, Grècia, Macedònia ...), tot just un parell de mesos després de la presentació de l'Agenda Europea d'Immigració, a més d'un saldo en vides, en drames humans, suposa un saldo de ineficiència política inacceptable en termes de dignitat i defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot permetre.

No és només una crisi humanitària. És l'estrepitós fracàs d'una política mal anomenada migratòria i que es redueix a un indecent i milionari control de fluxos (Frontex, Eurosur ...) sostingut sobre el discurs de la por a la invasió del diferent. Els Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la situació a Sèrbia, Grècia o Macedònia són conseqüències estructurals d'aquesta desenfocada política, no les causes.

No és només una crisi de refugiats. No podem, ni hem de quedar-nos només en una resposta d'emergència a totes aquelles persones que, efectivament, necessiten de la nostra protecció. La realitat que avui vivim, és el resultat d'una manca de polítiques coherents que abordin la complexitat de les causes que motiven la mobilitat humana. Falta de coherència en política exterior, en política econòmica, en polítiques de cooperació per al desenvolupament.

És el resultat d'una absència de política de cooperació per al desenvolupament que oblida que darrere de cada decisió d'abandonar una casa, un treball i una vida hi ha una causa d'expulsió (la guerra, la manca d'oportunitats, el canvi climàtic ...) i persones a les que protegir i garantir els seus drets humans.

És el moment d'abordar el repte que, com a societat, ja estem afrontant; impedint que aquests successos que ens omplen de dolor i vergonya es produeixin de forma cíclica. L'única solució proposada pels governs, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes d'humanitat, ni en termes polítics.

És el moment de reconèixer l'altre, al diferent, no com un invasor sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació positiva a la nostra societat mestissa; com un germà en dificultat per al qual cal buscar un lloc, encara que estiguem més estrets.

Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar sobre les polítiques desenvolupades fins ara, per protegir les persones que intenten arribar al nostre territori, per invertir en polítiques per al desenvolupament i en polítiques d'integració.

Ens unim al missatge del papa Francesc que en el seu recent viatge a Amèrica Llatina animava a la comunitat cristiana i a tota la societat a no tenir por i a demanar un canvi "... un canvi real, un canvi d'estructures. Aquest sistema ja no s'aguanta, no ho aguanten els camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les comunitats, no ho aguanten els pobles ... I tampoc ho aguanta la Terra, la germana mare terra ".

Estem orfes d'una veritable política de migracions. Demanem als governants que assumeixin amb proactivitat el repte històric de deixar de construir tanques, murs i reixes proposant solucions i polítiques que posin en el centre a les persones:

- Creant vies de protecció i acollida efectives per als refugiat.

- Generant i desenvolupant més vies legals d'accés al nostre territori a les persones migrants.

- Visibilitzant que la mobilitat humana és sempre una oportunitat per a la nostra vella Europa i no un risc.

Tenim un gran repte com a societat, dignificar-com a éssers humans, fent un lloc a casa nostra i buscant camins nous per què tots puguem transitar.

2 de setembre de 2015

NO MÉS MORTS, ni al mar Mediterrani ni enlloc - Comunicat de la Xarxa pels Drets Socials

L’est d’Àustria, Calais, Lampedusa, la frontera macedònia, l’hongaresa, Tarifa, Ceuta,... Els escenaris són diversos i es troben més o menys lluny del perímetre d’aquesta Europa fortalesa que anem reforçant dia a dia, amb la inversió de milers d’euros en formigó, en filferro, en patrulles, en definitiva en una cuirassa per mantenir fora a milers de persones en una mostra de menyspreu i vulneració dels drets humans més bàsics. Venen d’arreu fugint de l’horror de la guerra, la fam, la violència, la desesperació, la manca de futur... vénen, en definitiva, buscant una vida millor. Qui som nosaltres per privar-los del dret a lluitar per això?
Emprenen viatges durs i perillosos per arribar a una Europa que no els vol, una Europa que tanca els ulls davant d’aquest genocidi migratori, una Europa que els veu com un perill per als seus interessos econòmics. Quan sabem perfectament que l’origen d'aquesta situació es troba en gran part, en els conflictes bèl·lics d’Europa i que tenen el seu origen en la intervenció a Irak.