EL CONTROL I LA POR NO FUNCIONEN
Justícia i Pau , Càritas i CONFER diuen
NO a la política de la por,
SI a la política de la integració, l'acollida i
el desenvolupament dels pobles.
Els sagnants i inhumans esdeveniments dels quals som testimonis a la
Frontera Est (Sèrbia, Grècia, Macedònia ...), tot just un parell
de mesos després de la presentació de l'Agenda Europea
d'Immigració, a més d'un saldo en vides, en drames humans, suposa
un saldo de ineficiència política inacceptable en termes de
dignitat i defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot
permetre.
No és només una crisi humanitària. És l'estrepitós fracàs
d'una política mal anomenada migratòria i que es redueix a un
indecent i milionari control de fluxos (Frontex, Eurosur ...)
sostingut sobre el discurs de la por a la invasió del diferent. Els
Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la situació a Sèrbia, Grècia
o Macedònia són conseqüències estructurals d'aquesta desenfocada
política, no les causes.
No és només una crisi de refugiats. No podem, ni hem de
quedar-nos només en una resposta d'emergència a totes aquelles
persones que, efectivament, necessiten de la nostra protecció. La
realitat que avui vivim, és el resultat d'una manca de polítiques
coherents que abordin la complexitat de les causes que motiven la
mobilitat humana. Falta de coherència en política exterior, en
política econòmica, en polítiques de cooperació per al
desenvolupament.
És el resultat d'una absència de política de cooperació per al
desenvolupament que oblida que darrere de cada decisió
d'abandonar una casa, un treball i una vida hi ha una causa
d'expulsió (la guerra, la manca d'oportunitats, el canvi climàtic
...) i persones a les que protegir i garantir els seus drets humans.
És el moment d'abordar el repte que, com a societat, ja estem
afrontant; impedint que aquests successos que ens omplen de dolor i
vergonya es produeixin de forma cíclica. L'única solució proposada
pels governs, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes
d'humanitat, ni en termes polítics.
És el moment de reconèixer l'altre, al diferent, no com un
invasor sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació
positiva a la nostra societat mestissa; com un germà en dificultat
per al qual cal buscar un lloc, encara que estiguem més estrets.
Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar
sobre les polítiques desenvolupades fins ara, per protegir les
persones que intenten arribar al nostre territori, per invertir en
polítiques per al desenvolupament i en polítiques d'integració.
Ens unim al missatge del papa Francesc que en el seu recent viatge a
Amèrica Llatina animava a la comunitat cristiana i a tota la
societat a no tenir por i a demanar un canvi "... un canvi real,
un canvi d'estructures. Aquest sistema ja no s'aguanta, no ho
aguanten els camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho
aguanten les comunitats, no ho aguanten els pobles ... I tampoc ho
aguanta la Terra, la germana mare terra ".
Estem orfes d'una veritable política de migracions. Demanem
als governants que assumeixin amb proactivitat el repte històric de
deixar de construir tanques, murs i reixes proposant solucions i
polítiques que posin en el centre a les persones:
- Creant vies de protecció i acollida efectives per als refugiat.
- Generant i desenvolupant més vies legals d'accés al nostre
territori a les persones migrants.
- Visibilitzant que la mobilitat humana és sempre una oportunitat
per a la nostra vella Europa i no un risc.
Tenim un gran repte com a societat, dignificar-com a éssers
humans, fent un lloc a casa nostra i buscant camins nous per què
tots puguem transitar.
2 de setembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada