Amb el clam del poble - Fòrum Joan Alsina

Les alegries, les esperances, els projectes i els patiments de les persones i dels pobles d'avui ho són també dels deixebles de Crist, afirmà el Concili Vaticà II. El projecte d'una Catalunya respectada, mestressa de les seves decisions, amb capacitat per recollir els fruits del treball dels seus ciutadans per poder-los revertir en diners disponibles per poder fer les carreteres, atendre les escoles, la salut, les pensions, l'atenció a les famílies amb més necessitats, etc, és avui també el desig i l'anhel nostre.

Després de molts intents fracassats de diàleg amb els diversos Governs d'Espanya, després de la inacceptable actuació del Tribunal Constitucional, després de les repetides agressions a la llengua catalana, després del repetits incompliments dels compromisos dineraris amb Catalunya creiem que ha arribat l'hora de dir prou. La dignitat dels pobles té uns límits i unes exigències. Les persones i els pobles no podem ser si no som lliures. El model uniformista i dominador d'Espanya que no accepta les diferències, que no escolta, ha arribat a un punt de no retorn. Allí on és impossible una relació de reciprocitat entre iguals i on només es vol submissió i renúncia, un País que es consideri no hi té cabuda.

Fem costat a les aspiracions que aquest recent Setembre s'han manifestat d'una manera clara i sense embuts al carrer. El futur que ens espera no serà fàcil. Ens hi posaran tots els entrebancs haguts i per haver. Caldrà forjar la unió del poble català, treballar amb molta intel.ligència, mostrar fermesa i perseverança, no deixar-se influir per les mentides ni acovardir per les amenaces. Mai els opressors han deixar de bon grat ser lliures aquells a qui feien treballar a canvi de ben poc ni han renunciat als seus privilegis. Avui la reivindicació dels drets socials dels ciutadans de Catalunya passa també per la reivindicació dels drets nacionals per poder disposar dels recursos econòmics i legals per fer-los possibles. Continuar la situació actual suposaria l'empobriment de Catalunya i la seva desaparició corn a nació diferenciada.

Per tot això, ens afegim al clam de la ciutadania que reclama poder ser allò que som i disposar de les eines per prendre les decisions oportunes per aconseguir-ho.

24 de setembre 2012