Dijous passat vam anar a Madrid, tècnicament capital del Regne d’Espanya, participant en una acció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH-Girona). Telegràficament: 40 persones, 2 nits viatjant en autobús i 1 dia intens en tots els sentits tractant de continuar obrint escletxes acompanyats per una trentena d’activistes de la PAH-Madrid. Abans que la pluja es porti la memòria de tot plegat escric aquesta postal d’urgència que El Dimoni us farà arribar puntualment com sempre.
Jorge: Lo que no sirve de nada es no hacer nada
A mig mati va arribar a la concentració que fèiem en Jorge Arzuaga, un jove enginyer de Bilbao en vaga de fam des del 12 d’octubre a la madrilenya Porta del Sol per exigir la dimissió del govern del PP. Un govern segons ell il·legítim “des del moment en que va incomplir el seu programa electoral”. Si us plau, rebutgeu cap intenció de riure sota el nas: no és cap somiatruites o tocat del cap. Tot el contrari, ens va dirigir unes paraules que mostraven una gran passió per la vida, un gran compromís solidari amb la gent treballadora i les classes populars, una enorme capacitat de lluita per les causes pendents, sumades a la seva demostrada determinació i valentia, i una immensa esperança en l’existència d’un altre món possible i la nostra capacitat d’arribar-hi. En Jorge ens volia saludar, volia felicitar la tossuderia de la PAH a l’hora de defensar el dret a l’habitatge en aquest país de gàngsters i volia transmetre’ns el seu suport simbòlic a les nostres lluites.Parèntesi: EZLN, trenta anys aprenent a mandar obedeciendo
L’altre món possible que reivindicava en Jorge, que reivindiquem moltes persones d’aquí i d’arreu, no és cap entelèquia. Aquest cap de setmana, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) ens convidava a celebrar el seu 30è aniversari des dels territoris alliberats de la seva Selva Lacandona. Els i les zapatistes ja fa temps que varen optar per un altre món humà i alhora respectuós amb la resta d’espècies, és a dir anticapitalista, un món on càpiguen tots els mons, i ens recorden que no és senzill caminar en aquesta direcció mentre deleguem el poder en persones que no entenen que cal manar, escoltant i obeint… Tanco el parèntesi i tornem a Madrid.No hay por qué resignarse, hay que luchar
En aquell Madrid de la Sareb (dit el Banc Dolent) i de tants i tants altres negocis criminals, que algú ha qualificat de “capital de la merda”, en al·lusió no només als efectes de la recent vaga dels treballadors de la neteja viària i jardineria sinó a l’altra merda més invisible i ocultada però més perjudicial per a la nostra salut i el nostre futur; en aquell Madrid de la Zarzuela, de la Moncloa, de La Razón i de la súper bandera espanyola de Colón, la unitat dels treballadors i els sindicats ha plantat cara i ha aconseguit parar un ERO que volia acomiadar 1.134 treballadors. Com assenyalava el representant de la CGT, l’acord “ha de servir perquè altres col·lectius i altres treballadors segueixin el mateix camí”. “No hi ha per què resignar-se ni aguantar les retallades salarials ni les reduccions dels drets ni les reformes laborals per molt que te les imposin. Cal lluitar contra tot això”, ha afegit. Una estimulant lliçó per a la gent del #BlocSalt de l’Obra Social de la PAH-Girona i pels moviments socials i altres forces que no sempre entenen que han d’estar, per sobre d’altres interessos, al servei de les persones que els hi donen la raó de ser. Doncs, això…http://www.eldimoni.com/postal-de-madrid-sebas-parra/#respond
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada