És una evidència a crits que les desigualtats socials estan creixent en la nostra societat. No només és una percepció que es té en passejar-se pels nostres carrers o de parlar amb molts dels nostres veïns i veïnes. Molts informes ho corroboren, i amb escreix, mostrant que la rasa de la desigualat és cada vegada més profunda. Sense anar més lluny, un recent informe d'Intermón-OxfamIguals: Acabem amb la desigualtat extrema. És l'hora de canviar les regles. Posava de manifest que un de cada cinc catalans és pobre, i la pobresa infantil s'enfila fins al 27%. Però denunciava explícitament que en l'últim any, les vint majors fortunes espanyoles van augmentar la seva riquesa en 15.450 milions de dòlars. I que aquesta vintena de persones més riques a Espanya, posseeixen una fortuna similar als ingressos del 30% més pobre de la població (gairebé 14 milions de persones). Alhora, l'OCDE revelava que l'Estat Espanyol és on ha crescut més la desigualtat social en els últims anys, de la Unió Europea. Dades que ens refermen la convicció que l'increment de les desigualtats socials no són a conseqüència de la crisi, sinó amb l'excusa de la crisi. Volgudament s'ha provocat la crisi per acumular poder econòmic i polític a costa del patiment d'una part molt important d'habitants del nostre país i del nostre planeta.
El propi informe ja dóna algunes alternatives per revertir aquesta situació: fiscalitat justa i progressiva, eliminació dels paradisos fiscals i salaris dignes. La manca de treball, i de treball digne, és una de les causes més importants de la creixent desigualtat social. El treball digne és un dels drets fonamentals en la Declaració dels Drets Humans, fins i tot reconegut per la tan malejada Constitució Espanyola. La taxa d'atur, a casa nostra, es manté com una de les més elevades d'Europa, al voltant del 25 %, i més del doble pel que fa als joves. Però a la taxa d'atur s'hi suma el greu augment de la precarietat laboral, amb uns horaris, percepcions salarials i condicions contractuals -quan n'hi ha- que són noves formes d'explotació laboral. No fa tant, ser un mileurista era considerat un exemple de salari precari i menyspreat. Ara quasi bé és una aspiració. En un recent informe de l'Agència Tributària, publicat pel Diari de Girona, la meitat dels assalariats gironins no arriba ni a mileurista. Situació que fa aparèixer una nova tipologia de treballadors, "els treballadors pobres", de la qual Espanya és el tercer estat d'Europa.
És possible revertir aquesta situació? És possible tornar a la plena ocupació? Diversos i reputats economistes consideren que no, a menys que hi hagi importants canvis estructurals. El treball, l'ocupació, ha passat a dependre pràcticament en exclusiva del mercat, i el capitalisme actual prescindeix del treball. Pel món financer existeix un gran desenvolupament sense treball. Per tant, mentre el treball depengui de la lògica del mercat no hi haurà canvis significatius en aquest sentit. És indispensable un canvi de lògica: de la lògica del mercat a la lògica del bé comú. Cal que la societat recuperi la iniciativa en les polítiques d'ocupació. I que de nou es posi l'economia al servei de la societat, i no a l'inrevés, com està passant al redós de la crisi, que s'està sacrificant la societat en nom de l'economia.
Com titulava l'informe d'Intermón-Oxfam: És l'hora de canviar les regles. I aquest canvi s'ha d'orientar en la línia de les propostes de l'economia del bé comú i de l'economia social i solidària. On el màxim guany deixi de ser l'única finalitat, i en canvi l'èxit empresarial es valori en funció de la seva utilitat i de la contribució que fa al bé comú en forma de rendiment social, ecològic, i de justícia distributiva. On la cooperació i el comerç just siguin la regla de les relacions econòmiques. On es reajusti la forquilla salarial, pagant als treballadors un salari digne i reduint les escandaloses retribucions d'alguns directius, i s'equiparin de veritat les remuneracions entre homes i dones. On sigui possible el compartir treball, la reducció de la jornada laboral i valorar el treball social i no només el productiu. On es plantegi la Renda Bàsica Universal per deixar de vincular exclusivament treball i salari. Un altre tipus de treball i ocupació és possible. Un treball digne és imprescindible per a una vida digna!
Podeu llegir l'article publicat aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada