Confiant que la pau és possible - Joan Surroca

Text de Joan Surroca proposat per Justícia i Pau per les Rutes per la Pau 2013-14

Els humans hem inventat la guerra. Els humans construirem la pau. Tots som educadors i educands. Rebem i impartim missatges a partir de gestos i paraules. La pau és possible en les nostres vides i la pau és possible al món. Aquest missatge confiat és el que esperen els més joves. En l’educació no hi tenen cabuda els escepticismes. La força renovadora dels joves necessita rebre el testimoni amb la mateixa confiança que el reberen els vells d’ara dels qui havien sofert els desastres de la guerra i la penúria sense sucumbir.

Les guerres actuals, els signes de violència arreu del món i la incapacitat per a resoldre els conflictes de manera no violenta, són realitats preocupants. No obstant això, cal confiar en el profund desig de viure en pau de creixents capes de la humanitat. Més encara, és perceptible una consolidació de les maneres de relacionar-se basades en el respecte, la cortesia i la convivència. La història de la humanitat és la història cap a la pau. Les lleis, quan tenim l’encert d’aprovar lleis justes, ens eduquen i ens preparen el camí per exercir la pau. Els exèrcits, una organització anacrònica, vindrà un dia que no existiran i les guerres s’estudiaran amb la mateixa estranyesa que ara nosaltres constatem l’antropofàgia, tan corrent en el passat.

Els fars del passat il·luminen el present i la llavor sembrada per aquells que van apostar per la pau, a vegades donant la seva vida, ens encoratgen a no defallir. Recordem el nostre Joan Alsina, el jove generós que va donar la seva vida amb valentia ara fa quaranta anys a Xile. “Cal esperar que de la cendra molla, negra, enganxosa, en torni a brotar la vida”, ens deia en el seu testament escrit abans de la seva execució. Brota vida sempre que denunciem les injustícies i la situació insostenible provocada per una minoria de cobdiciosos que mata persones i malmena tot tipus de vida del nostre Planeta. 



No donem mai per impossible allò que ens fan creure que no té solució. En té. La Constitució, que ara alguns defensen com a salvaguarda dels seus interessos, deixa clar en el seu article 35 que tots tenim el deure i el dret de treballar. Allende, el president exemplar, l’home respectuós, l’home demòcrata per excel·lència, víctima com Alsina d’interessos espuris representats pel botxí Pinoxet, no va morir inútilment si nosaltres seguim lluitant pels seus ideals: “Un obrer sense treball –deia- no importa que sigui o no sigui marxista, no importa que sigui o no sigui cristià, no importa que no tingui ideologia política, és un home que té dret al treball i li hem de donar nosaltres”. Treball per a tots i amb remuneració digna no és possible dins del sistema econòmic avui imperant. Un sistema que no es preocupa per la persona, que solament cerca el guany i ha embogit a causa de la desbocada competitivitat.

Rellegim i estudiem la Pau a la Terra, plenament vigent en el seu cinquantè aniversari de la seva proclamació per Joan XXIII, l’home bo. Declarava que la convivència entre les persones ve caracteritzada per la promoció integral de la classe treballadora, per l’emancipació de la dona i per la tendència a la igualtat de totes les nacions. Fites que no han estat assolides després de mig segle, ans al contrari, s’ha retrocedit per la feblesa de la política, la covardia de la intel·lectualitat i la manca de lideratges ètics per denunciar sense por els interessos bancaris abusius, l’especulació, els negocis bruts amb la salut i la investigació que no té com a objectiu el benefici dels febles, ans els condemna a la misèria i a la infelicitat.

Confiem en nosaltres mateixos per revertir la situació tan preocupant. La humanitat ha passat per altres períodes de crisi moral com la nostra i ha sabut superar-los. No cerquem la victòria, encara que sigui la victòria contra el mal, amb procediments tèrbols i imitant la perversitat dels malvats. La nostra acció ha d’estar precedida d’una forta reflexió i l’acció ha de ser radicalment ètica. Perquè creiem en la pau, perquè estem compromesos en la seva construcció, perquè volem viure en un món on les persones visquin dignament i amb harmonia amb els altres éssers vivents i la naturalesa, és pel que fem una crida a sumar esforços per, des de la vessant personal o pública, no defallir mai i mantenir ben viva la flama de la pau.